#Méditation_en_kabyle : Tigzi i irefden aswir

Tigzi i irefden aswir (la sagesse des oiseaux)

Tigzi : intélligence – Aswir : niveau

Init-as i ufrux i icennun ma yesla s unina n tmeddit, mi ara d-yessawal wul s tihawt n tinna i iccedha, init-as ma d isem-is i icennu ula d netta mi yessisin iziren n leḥmuregga n tmeddit ? Init-as ad awen-id-yini amek… Aɣyer tiṭ iwalan tesgugem iles, ayeɣer terra tablaḍt n tuzzma i wul yetteklen ɣef wallaɣ ad yegger iman-is ?

Init-as i ufrux ma yeẓra winna i as-yundin taqfet neɣ iɣil medden akk ttsiɣen tiftilin n tlelli… Acu i t-yewwin ɣer lḥeb deg uceqquf anda akken tewwet lkemya deg yigran ? Acu n tgerjumt yeffuden akken ad yessew di teqbat ɣer tama anda ttazzalen waman… Acu i t-yegren di ddiq netta i kesben yigenwan ?

Init-as ayɣer yebra i wallen anda akken i t-tettarju terṣaṣt d sslam s uɣunzu i d-tewwi di zzedwa-s, anda akken teẓẓel teqfet iberdiyen-is tettarju taεenqiqt n ufrux d asfel… Laqen yidammen akken ad tekker, ad terfed s lqedd-is. Ayɣer yefka taεenqiqt-is i lxiḍ netta yennumen yettekk tundar n tafat ?

I kečč i tɣunfa tigzi, tḍemεeḍ tazmart di tewser akked ccetwa yesgujlen tiqqad n yiḍarren, acu i k-yewwin ɣer win icennun ɣef tafat kečč yesbedden lqedd-ik s usennan n tismin, kečč yesεukkzen ɣef tɣanimt yehtutin, kečč yesqizziben i ṭṭmeε almi i imecceḥ uswir aluḍ… ? D acu i k-yewwin…

Fiḥel ma ssutreɣ amur n talwit i yigenwan ; ulayɣer ad neḍmeε cwiṭ n tiqqit deg usigna yekwan imi deg-k timest yesserɣayen iḥerqan n ufwad-ik yečča unajel. Fiḥel… Ur k-id-txeddem kra tefsut imi deg wallen-ik i mɣint tismin yessefsayen uzal ma ur tezmir tmest ad t-tessefsi… D tismin i yesseɣayen tiqecḍin n yiɣsan-ik, wamma tudert teffeɣ-ik asmi akken i trehneḍ tawant deg unnar ideg yesserwat llaẓ s yiɣyal yurez ṭṭmeε.

Tsendeḍ tudert-ik ɣer wuffal, tḍemεeḍ lberj ara yessudnen igenwan anda akken tselɣeḍ leḥyuḍ-ik s wambuxen i d-yurew wul-ik aberkan.

Deg yifri n wallaɣ-ik i tessağaweḍ di tismin akked nnḥas, am wakken tesnulfaḍ-d deg-k ajbad n lkir mi yekkat wul-ik s ufḍiṣ ɣef ẓẓebra n tudert. Mi k-qqlen wussan d irẓaganen, ad d-tessukkseḍ i tiẓedt, ad tefkeḍ nnuba i lεib ara yeṭṭfen miḥlal di ṭṭerḥa n wallaɣ-ik. Ma d tacmat, mi k-tɣunza ccbaḥa n ujeğğig, ad k-tuɣal d tamussni gar ccwami akked tfidi ur nḥellu…

Limer meqqar tekkreḍ i uhuddu i wayen tebniḍ s uxnac, imi i winna kan i tessaweḍ tmussni-k ifettin seddaw yiziren n yiṭij… Dinna ad d-nini “cenna”… Wamma, acu i k-yewwin ɣer lqedd n uṣefṣaf mi t-tebɣiḍ d tazdemt i tmest-ik ?

Méditation en kabyle sur la confiance en soi : Iɣisi n tafat

Méditation en kabyle sur la confiance en soi

Limer ad d-tenṭeq tafat, wissen d acu ara aɣ-id-tini, d acu i ixeddem ujenwi n yiḍ deg yirebbi-s. Tafat mi tt-tessebleɛ tizi, ṭṭlam imḥelles ad iherres deg-s. Mi iɛellem lefjar, tendeh tafrara, itran sgunfuyen deg yigenwan, ad aɣ-tt-id-yerr yiḍ d ifeẓ, ad aɣ-teḍfer ass kamel. Akka i ɣilent wallen yennumen tuzzma d wul yeggugmen, winna ur yettwalin ara tafat xas s wallen immedlen… Acu kan, akken yebɣu yexdem-as yiḍ, tafat d tafat, d nettat i d lemri ɣef wudem n ddunit. Ṭṭlam yettlal-d ticki i as-ulac-itt. Wamma ticki d-tegger afus-is, tessenεat-d udem-is, tizi ad tfeğğeğ, agama ad yekker… ula d tili tettsetḥi zdat yiziren-is.

Limer ad d-yenṭeq ṣṣber, allaɣ ad yeččeḥ ɣef wul, ifadden ad kerfen. D ṣṣber i yeğğan aburbu di tattalt n leḥrir, gar leɛtab d lqella n lğehd alarmi i d-yerẓa tiqcert, yeffeɣ-d taferṭeṭṭu, yettafeg deg yigenwan ad yessuden ccbaḥa. Limer ṣṣber dayen ad yeqḍeɛ layas, d acercur n yimeṭṭi ara uɣalent wallen mi ara d-tenfel teɛwint deg wallaɣ, ul ad yezzer sebɛa turdas deg urwiḥ imi yal tizi d tibrekt, yal tikli d aɣelluy, yal addud d kennu ; mi yesselqef ṣṣber dayen, ad yerr acmul n nnḥaṣ ɣef uqerru-s, yal tizi ad tessawal i ddɣel d lkerh, anezgum d leεtab… S ṣṣber i as-beddent tlawin ixxamen, s ṣṣber i ssulin asefreg gar lḥif i tetten tudert akked usirem ẓẓant deg tarwa-nsent.

Limer ad d-tenṭeq nndama, tili ad tḥaseb ul d wallaɣ i yeskecmen arwiḥ di temseḥṣal. Yal tardast ɣer zdat d icerriq ɣer deffir, yal tikti d tiyersi anda lexyuḍ uɣalen d tamrart i leεqel… Di nndama i εziz limer, i qqaren… Limer yezmer limer i kra, tili ad yeḥbes tassirt yeddawaren akken ad yessenser akud si tuccar n tuḥsifin… Yal tizi ad tesmektay icerrig yesseɣraṣern ṣṣura… Acu kan, ulac aman yettmaren d asawen, ulac acu igemmun tinegnit. Di lbaḍna n wuḍan i tḥekku tziri i wul yuysen, ɣer tafrara i tessudun tafat tiqucac yeknan. Di ɣelluy n waman i tettnekkar tudert di lqaεa. Wamma, acu ara d-tini tweṭṭuft yal ass… ?

Limer ad d-tenṭaq tselbi, dina leɛqel ad yessetḥi, ad yeggugem wawal, tafat ad teddari iɣisi, ad tt-tekmumes deg yibidi n ṭṭlam ad tesṭuṭuc melmi ara twexxar tagut. Xas ma d udem n lexṣaṣ i kra, d tiselbi i yefkan afriwen i tudert deg i nella, d tiselbi i d-yesnesren awal deg wul n umedyaz ɣef terra tmetti tablaḍt n nnif ; d tiselbi i yettwanasen tafat yessusmen gar lemwas n ṭṭlam imḥelles ; d tiselbi i ittemmalen abrid n talwit i leɛqel yugaden ad yeddu, leɛqel yettkukrin isennanen i d-ssemɣayen yilsawen imesden i layas d uɣunzu… Deg yirebbi n tiselbi i d-tlul tidet, Deg-s tidderwect yerran takmamt i leɛqel, tidderwect i idegren tilisa n tugdi, tinna i d-yessukksen tiẓedt di temreɣ ; deg-s asnulfu s yilem, aḥulfu akkin i lmut. Tiselbi anda teffeɣ, ur tenfiɛ tafat i wawal, ur ad as-ixeddem ssber i wul… Seg yiɣisi n tafat i d-yeffeɣ ufus yesluffuyen i tudert, winna yettaṭṭafen taεekkazt i lqedd yeknan..

Akkin i tlisa, ur tfuk ara ddunit ; akkin i ucerrig… d tudert-nniḍen.

Yal iɣisi deg-s tafat…

Taɣuct & tira : Hace MESS

Aseɣti n tira : Malek Aloui

Lmziga : Tara JAFF

Tavidyut : OCB Relax music

Méditation en kabyle : Taẓayt n yilem.

Taẓayt n yilem [Taẓayt ggilem] L’avis des autres »L’avis des autres n’est que la vie des autres ».[…] Di ddunit-a a yelli, ma ur tesbeddeḍ ara lqedd-im, ddel n wiyiḍ ad am-yuɣel d taẓayt ara kem-yesseknun ; Ma yella ur tefriḥeḍ ara s wayen d-tḥellaḍ neɣ s wayen teswiḍ, tirṣaṣin n medden ad am-neqqrent idmaren-im ;Ma ur terriḍ ara ẓẓerb i yir lehdur, ssix n wulawen n wiyiḍ ad kem-yeğğ am tcelbiṭ i wumi yebra uzrem ;Ma yella ur tesbeddeḍ ara lεezz i yiman-im, ulac win ara am-yeččaren ul-im d lfarḥ; medden, ugar deg-sen, d timest yeskawayen aman. Yid-sen, ma ur tuyẓageḍ ara, ddɣel-nsen ad kem-yesreɣ ; Ulac win i izemren ad kem-id-isellek di ddunit-a ma yella ur tefkiḍ ara tayet i uḥbib yellan deg-m ; d kemm i d aḥbib n yiman-im, ɣur-m i llant tsura n tewwura i d-imedlen ;Ma yella tettakeḍ tameẓẓuɣt i yeɛturen n medden ad teqleḍ d taɛdawt n yiman-im : mi d-yecraq yiṭij, ad t-tessexsiḍ fell-am, mi tğuğgeḍ din din ad am-id-yarew tagrest d ssḥiq n usemmiḍ, mi tbeddeḍ am tmeṭṭut yebɣan ad tidir tudert-is, s tlelli-s, s tayri-s, s tmussni d zzhu n tfekka-s, din din ad am-id-yuɣel d lemqes, ad yettcerrig di ṣṣura-m alamma tufiḍ-d iman-im d taεeryant ;

Ayen heddren medden mačči d tidet yewwet uḥeddad. Yal yiwen acu yeqsed, yal yiwen d acu i t-id-yewwin ɣer ubrid-im, yal wa s ttrebga-s, yal wa d acu i iɛac ama d tismin, ama d ddel, ama d ddɣel; rrbeḥ-im yezmer ad d-yesmekti i walbeɛḍ ayen yexser di ddunit-is, taḍṣa-inem d imeṭṭi-s, addud-im d kennu-s, asirem-im d layas-is. S kra n win yetthuddun asirem n wiyiḍ, almi i thudd tgelda yesɛa deg urwiḥ-is, i d-yeddem iqubac ɣer wiyiḍ ; ma yettazu deg-m, ihi yuɣal urwiḥ-is d ilemsir, ur d-yeğği kra deg yiman-is. Tismin sderɣilent, ṭṭmeɛ yessexsaṛ ṭṭbeɛ.

Ur yettafeg deg yigenwan win yendin taqeffet i leɛmer-is, ur yettidir di liser win i iẓeṭṭen tamrart i tmegṛeḍ-is. Win yebɣan igenni, ilaq ad yeğğ tiqeftin yettandi urwiḥ akked tid n medden, win yebɣan liser, ilaq ad yesseɣres snasel n tuggdi, imurar i t-ixenqen di tmetti.Yal wa s tudert-is, yal wa yettmuqul-itt s wallen-is : wa yeldi-yas tewwurt, ibedd ɣef umnaṛ iqubel tizi s yidmaren, wayeḍ yeldi-tt acemma kan, yekna si dderk n tuggdi, yettkukru ma yella kra i d ibedden… Ma d aneggaru, yesṭuṭṭuc si texjiḍt n tsarut, yettḥellil di ṛṛeẓẓa awer yeqleb wudem-is akken ad imager leɛğeb.

Efk tameẓẓuɣt i wid i am-yebɣan taḍṣa, wid yebɣan ad teğğuğgeḍ, wid i am-yebɣan tafat di yal tagnit di ddunit-a i tettεiceḍ. Wid, ma nnan-am-d tidet, xas ad kem-teqreḥ, ḥseb-itt d taseddart di ddunit-im, d adebdar ɣef ara taliḍ akken ad tzedɣeḍ laɛli ;Efk lweqt-im i bab n wul, winna i izerɛen asirem, winna i iẓeṭṭen tafat. Mi yekka uẓeṭṭa-s tunder n ṭṭlam, deg ubrid-is tebrek tettwexxir, tettağǧa amḍiq i tafrara.

Tafrara d udem n rrbeḥ.

L’homme qui courait après sa chance

Méditation en kabyle : l’homme qui courait après sa chance.

Un conte initiatique pour les Kabyles.Accablé par la malchance qui lui colle à la peau, Amar se laisse convaincre par le sage, « Amɣar azemni », d’aller consulter « Agellid Amuqran » – ou Dieu – seul en capacité de résoudre son problème. En chemin, il croise des compagnons d’infortune : un lion sans appétit, un chêne pitoyable et une jeune femme désespérée. C’est décidé, il défendra leur cause auprès du Dieu et reviendra leur donner ses conseils !

[…] Di teswiεt-nni, Agellid Amuqran yella yezedeɣ deg wedrar, nnig n wagu anda yettemsalam yiṭij d lehwa, anda yettemsamaḥ yiḍ d wass, anda i d-ttagmen yifrax tafat…

Adaptation en kabyle : Hace MESS

Voix, enregistrement et montage : Hace MESS

Méditation en kabyle_Zwi tuyat…

La légende de l’âne et du puits

Adaptation en kabyle : Hace MESS

Enregistrement, voix et montage : Hace MESS

Rappelez-vous ces cinq règles simples pour être heureux :

1. Libérez votre coeur de la haine.

2. Libérez votre esprit des inquiétudes.

3. Vivez simplement.

4. Donnez plus.

5. Attendez moins.

Musique : Dean Evenson & Scott Huckabay « Golden Spiral »

Vidéo : Native American Flute Music, Meditation

Tikkulya – esclavage

Tikkulya – esclavage

Tikkulya – « Esclavage »

 Gibran Khalil Gibran

Asmuḥyet : Hace Mess

Yebril 2020

 

Imdanen lulen-d d aklan i ddunit, d irebbi i lhem d uɣunzu, d asfel i tedrimt yeqqlen d Iṛebbiten anda kulci yebna s wakal. Tikkulya d acercuṛ yesmarayen ddɣel d lehṣed deg uzal-nsen, imeṭṭi d yidim deg wuḍan-nsen.

Sebεa n leqṛun i iεeddan seg wasmi i d-wwḍeɣ ɣer ddunit, seg wasmi i d-ffɣeɣ si ulac ɣer irebbi n wurfan d uḥebber. Seg wass-nni ar assa, i d-mmugreɣ deg ubrid-iw ala aklan yeknan s taẓeyt n yigenni d yimeḥbas yettwarzen s snasel i ttawin deg wallaɣen yeḥfan. 

Bdiɣ tikli seg umalu ɣer usammar, si tizi ɣer tniri, lḥiɣ ḥafi i tili n tudet d tafat s i teldi iberdan i wussan, walaɣ timura akked yigduden ddan d iqeffafen, wa deffir wa, nneεc ɣef tuyat, d abrid ɣer tmeqbart anda ara meḍlencafriwen n tlelli, tilelli igezren s lebɣi n ssyad-nsen. Walaɣ imdanen ffɣen-d seg yifri d ṭṭlam ideg i zedɣen, teddun ɣef rebεa akken ad sbedden ixammen deg yigran n lεic, deg yiḥerqan yeqqlen d iḍerfan i yidammen yessulin tagelda s tidi d leεtab n wiyiḍ… D acu kan ar assa ur d-ufiɣ ara imdanen i ibedden : i walaɣ ala tuyat yeknan seddaw taẓeyt n uzaglu, iɣallen yettwarzen s snasel n ddel d uɣunzu ; i walaɣ ala uzzal yerran ccwami d ticraḍ i lebda, tigecrar yeknan sdat ssyadi yeṭṭfen lebḥer d luḍa ; walaɣ mazal ttwaliɣ igelliden n yiderwicen yeẓẓiẓẓinen s yiɣsan n widen i asen-yettarran asemmiḍ akkin… 

Ḍefreɣ amdan si Babylone ɣer Paris, si tmurt n Leqbayel ɣer New York, i d-yeğğa s deffir-s ala limara n snasel yezzuɣur ɣef ṛṛmel, iɣsan ibubb ɣer tama n yidim n uḍar yeddan ḥafi. Beddeɣ,ɣer tizi selleɣ ahu n tsusmi d-turew teẓgi, tawrirt i d-yettarran ṣṣut n yal imeṭṭi ur ufin irebbi deg wallen, ul i wumi zlan tafat. Beddeɣ sellaɣ lexyal yettru ɣef yal tayri yettwameḍlen, aseḍṣu yettwaɣeḍmen s tefrut ttakken d tarzaft i kennu n tlelli, tayri yeqqlen d asfel i wungifen.

                                                                                      * * *

Kecmeɣ ɣer daxel n lebruj, leğwameε ur yezdiɣ Rebbi, lemqamat yekkaten tifiwa i yigenni, iɣerbazen ideg tenfa tmussni ; beddeɣ sdat n ukersi yefkan tazmart i ugellid yeččuren d leεyub, ixxamen n ccreε yerran snasel d axelxal i umeslub ; wallaɣ llebsa rsan s at leḥkum d widen yeččan leεtab n ugdud ; walaɣ učči i d-yersen ɣef uεrur n widen yectaqen talqimt… Di yal tarkunt n tudert ala azeglu d kennu : walaɣ axeddam d akli n umεellem, amεellem d akli n userti, winna yesseqdacen tasertit d akli n uεsekriw, aεsekriw d akli n ugellid, agellid d akli n at ddin, at ddin d aklan n yiṛebbiten , iṛebbiten d aεrak n waluḍ ifeṣlen ccwaṭen d lejnun, iṛuḥaniyen i d-yessufɣen deg εennuẓ ayen ur yezdiɣ rruḥ, d axmir s wudem yeqqlen d Rebbi yersen ɣef tiɣilit yebnan s wacḥal d aqecrur.

Kecmeɣ ɣer yixxamen n yimerkantiyen, widen yesεan tazmert d uṣurdi, kecmeɣ ɣer utemmu anda yezdaɣ yigellil d win ur yufin aṣurdi yeflan ; beddeɣ sdat leḥyuḍ yebnan s lmerğan uzwiɣ, tixxamin i iṛeqqmen s tidi n widen yettrun ; refdeɣ aqerruy-iw ɣer ssqef yessan s ddheb d lfeṭṭa i icebbḥen yal tiɣmart, beddeɣ sdat n terkunt i yettiqqin deg yixxamen i iselɣen s tumlilt, anda yal amḍiq yettarra-d anza n lmut, udem n lḥif d layas, uzzu n tugdi d ddel : Walaɣ agrud i tteṭṭeḍ di tebbuct n yemma-s izir amenzu i as-yettaken lğehd akken ad yili d akli i ṣṣelṭan ;Walaɣ ilemẓiyen lemden kennu di tutlayin ur asen-tefki yemma-tsen ;Tiqcicin ttlusent lqec n ddel ara tent-yerren d tiɣawsin sdat uṣurdi, d tadist ara yettarwen am yiɣersiwen ;Walaɣ tilawin s tezmert d ṣṣifa, ẓẓlent deg wusu n ṭṭaεa d nniyya, usu n ddel d uɣunzu, usu ara yerren afwad-nsent d anu ideg ara imeṭṭel urgaz urfan n tudert ;Walaɣ imeɣban ɣef tgecrar ssuturen ijifer n tudert deg ufus tuɣ tbeεεuct d tiṣeḍṛi, afus i as-yezḍan acḥal d tamrart i tlelli…

                                                                                   * * *

Ḍefreɣ tasuta seg yixxamen n Yiqbayliyen ɣer Lesquf i imecḥen igenni di Marikan. Deg ubrid-iw kkiɣ taftist yeqqlen d ssxab i tniri, isaffen n Nil, idurar n Sinay di Maṣer, tizenqatin n Venise, Agni n Athène akked tmezdayin n Rome. Walaɣ tikkulya tedda d yiqeffafen n tugdi i imecḥen aɣebbar si tṛuẓi, knan ɣef tgecrar, ttẓallan ɣef yilem semman-as Rebbi ; Walaɣ tikkulya smarayen-as ccrab d lmesk ɣer yiḍarren, fkan-as isem n ugellid ; Ṣerɣayen lεember sdat ufexxar yeqqden s yirij n wurfan, semman-as nnbi ;Kennun sdat-s, rran tikmamin i yimawen, semman-as lqanun ;S yissem-is sekren ṭṭrad, neqqen wiyiḍ, semman-as amennuɣ ɣef tmurt ;Zlan tilawin, ḥejbent tiqcicin, kerzen laxert s ujenwi d tiselbi, semman-as Lğihad ;Qqlen d ulac sdat tiṛɣi-s, zenzen fell-as tiwiztin, uɣen-d leεyub, semman-s zzhu n tudert ;Serɣayen ixxamen, sengaren tudrin d tmura, semman-as tadrimt d uṣurdi…Walaɣ tikkulya tettlus iceṭṭiḍen n widen yemmuten, tettaḍṣa ɣef widen i tt-iεebden, tsemma-yasen aklan.

Tikkulya mačči yiwen n yisem i tesεa, acu kan yiwet n tidet i tt-id-yessenṭaqen, mačči yiwen n wudem i tt-iweṣfen, acu kan yiwen n lmeqsud i tt-yesbedden. Yella wayen yugaren aya, tikkulya d aṭṭan i izedɣen talsa si zman aqdim alama tenger ddunit. Tikkulya d aḍɣer yettsummun tafat anda tebrekt teẓẓel abernus-is, d aceṭṭiḍ n buberrak yeqqlen d taṛuẓi, d tisfi anda rruḥ ur yezmir i waddud imi yessemɣay di tfidi yebɣan lesrar n yiɣes. Tikkulya d aṭṭan yettafen aẓar deg waddud d unexẓur, argaz yettağǧa-tt-id d lamana i mmi-s akken tettak tmeṭṭut rruḥ i ugrud mi ara tili s tadist. Tikkulya tteẓẓun-tt deg wussan n tudert akken ad teğğuğeg deg yiẓekwan ɣezzen i tlelli, ad temɣi akken tgemmu tebrekt mi tesseblaε tizi iṭij yeṭṭef lweḥc deg yigenni… Mi d-yewweḍ unebdu, ayen meyylen d wayen zerεen ad t-id-megren s tidi i asen-ččan wiyiḍ… 

                                                                                        * * *

Mačči d yiwen n wudem i d-mmlaleɣ di tikkulya :

Tikkulya taderɣalt yeqqnen taswiεt n tura si yettidir umdan ɣer wayen yesεedda jeddi-s, tikkulya yurzen leṛwaḥ-nsen s leεwayed n tirẓegt n lejdud d ddin i d-yettağwen tugdi yettenfufuden deg wallaɣen. D ayen i ten-yeğğan ad qqlen d ijeɣlalen ijdiden di tfekka yeffeɣ rruḥ, d iẓekwan ideg tekker tɣemmalt anda ẓẓlen yiɣsan yerkan i lebda ;

Tikkulya tagugamt i iḥettmen argaz ad yaɣ tameṭṭut ur yebɣi, tin yettɣanfi si ṣṣura alamma d tirga, tikkulya yetteqqnen tameṭṭut ɣer wusu n urgaz ur tḥemmel, tikkulya ara ten-yesburen s lekfen n tsusmi akken tesbur teglimt iɣes. D ayen i ten-yerran ad xessin am tafat tesseblaε tegnawt n tegrest ;

Tikkulya taεeẓẓugt ara iḥettmen amdan ad yeddu d tikli n widen t-yezwaren, widen as-d-yezzin, agraw n lεar i ibedden d timetti, ad yeknu anda kennun, ad yels taceṭṭiḍt ttlusun xas ma yella tefka udem i teεri. S yisem n leεwayed yeḥfan d tebrekt yemɣumbazen deg yifwaden, ad yeggugem yixf-is, ad yegzem afriwen i yigider i t-izedɣen, ad yeğğ akured ad yessefrurex. Ad yeknu alama yeqqel d ahu i ṣṣut yebɣan tilelli, d lexyel i urwiḥ yezren deg yimeṭṭi, d tili i tfekka yebɣan tikli ;

Tikkulya taεibant yettarran at tezmart seddaw wungifen, at yiseɣ d aklan n lebɣi n widen i iεebbden tadrimt d cciεa. S ddel-nsen d uɣunzu, ad ten-rren d tassirt yeẓẓaden, d lemεinṣra yeddawaren s ufus-nsen, lɣella tettent wiyiḍ. Mi tent-uɣen di tuccer, kulci ad yuɣel di ṭṭerf… Isem-nsen ad t-yeṭṭef wayeḍ;

Tikkulya tarẓagant i d-yesrusuyen leṛwaḥ yemmuten deg yixxamen ideg yewwet yiɣisi n lḥif, tinna di litteε n ddunit tesmentag i llaẓ, leḥqer akked layas. Deg yirebbi-s ad ffɣen yilemẓiyen εaben i lebda : ad ttnernin medlulen, ad idiren d wudem n ttar d yidim, ad mmten s tefrut i izzellun isem-nsen alamma d iẓuran n talsa ;

Tikkulya yumsen ur yettaɣen tiɣawsiwin akken swant, tinna yettaken ismawen i wayen ur yellin d isem, tinna yettaɣen lḥerma n tmeṭṭut s telqimt n uεebbuḍ. S wammus d yilefḍan ad ttsemmin i lekteb, tidet ; i lfetna, tagmat ; taḥraymit, tiḥerci ; asmuqjen, tamussni ; ddel, lğehd ; lexdeε, iseɣ…;

Tikkulya yeknan, yettawin agdud s lebɣi n ufus i t-yurzen, win yesburen asigna i yiṭij n tudert-is. Syin akkin, ad as-ibeddel ssira, ad t-illeqqem s tyersiwin : tutlayt-is ad yettsetḥi s yes-s, iles-is ad yettellem deg yilem alamma tezḍa tissist tiɣemmar n ccfawat… Dinna, ṭṭlam d wammus ad as-d-ağwen tugdi, ad as-d-slalen Rebbi akken ad yemḍel ussan-is deg wanu n uraji n laxert tesseḥmay tmes n lekdeb ! 

Tikkulya n tbeεεuct d tiseḍri, mi yemmut ugellid, s leqder d lhiba, tugdi d cciεa ad rren mmi-s deg umḍiq-is, widen i iɣilen ṣṣrima d axelxal, ad zwiren ɣer yimeṭṭi, ad ttrun ɣef winna i ten-yeğğan, winna i ten-yerran d aklan, imi di ddunit-nsen d kennu i wumi semman addud s lqedd !

Tikkulya taberkant i iwecmen i lebda s useffud n lḥecmat yerran ilemẓiyen ur yedniben ur yeεṣin ad awin ddel n yimawlan-nsen, widen i ten-id-iɣurren ɣer tudert n ccwal ur bɣin. S taẓeyt n tikkulya d waklan i iεaben deg wallaɣ, tiḥerci-nsen ad tezzer deg wanu n leεyub, ad tt-tefk irebbi i tlafsa alamma yeffeɣ-d uzrem i d-iberrun i tsuqas yeččuren d ssem ! Syin akkin ad ifeggeḍ yidim, s yes-s ad yerr ttar di tafat i as-yettwakksen.

Taneggarut akk, d tikkulya yuɣen tikkulya, myexḍabent msudanent ; myuṭṭafent ulawen, s wuglan d yilsawen… di snat ad ağwent lğehd si tsusmi akked kennu akken ad sseknunt iziren n tafat.

                                                                                                             * * *

εyiɣ di tikli, nekk i iteddun deffir yimdanen, nekk i icurεen iseggasen n talsa d yiḍerfan n yal tasuta. Ɛyiɣ deg wayen ttwaliɣ deg yigduden d tmura, qqimeɣ ɣer tizi n wawal smeḥsiseɣ i tsusmi anda lğehd yeẓẓel iɣallen-is i usgunfu… Ɣer tizi n leǧnun di tiɣilt anda ttnejmaεen wat laxert d ibaḍniyen, anda tetteffer tili n wayen i iεeddan, ahu n wayen ur qeṭṭun yimdanen di ddunit, anda i d-εussen lexwaṭer yennuɣnan… Walaɣ yiwen n lexyel, ala aglim ɣef yiɣes, i teddu waḥdes, yeṣṣuḥub tili-s, tili-s tezzuɣur snasel yettwagezmen. I beddɣef tizi n yilem yettsummun tafat, iqubel iṭij anda akken i as-zzin aεrur yicewwafen d yiḥuwwafen… Neṭqeɣ ɣer ɣur-s.

« Aniwa kečč ? »

S ṣṣut n tmeṭṭut yerra-yi-d : « Nekk, isem-iw tilelli. »

« Anda tella tarwa-m ? »

« Yiwen yemmut ɣer tizi n leryaḥ, wayeḍ yeddderwac, ma d wis tlata mazal ur d-ilul. »

Awal s teɣzi, s tehri.

«  Il y a des hommes qui luttent un jour et ils sont bons,

d’autres luttent un an et ils sont meilleurs,

il y a ceux qui luttent pendant de nombreuses années et ils sont très bons,

mais il y a ceux qui luttent toute leur vie et ceux-là sont les indispensables ».

Bertolt Brecht

Mot sur l’auteur

Après avoir passé la grande partie de sa vie en terre natale, la Kabylie, il part en France en 2003 pour poursuivre ses études en électrotechnique. En 2008, il part au Canada pour une aventure jusqu’à 2015. Poète, auteur de théâtre, comédien et metteur en scène, il écrit dans les deux langues: sa langue maternelle, le kabyle, et le français.

Il a adapté en kabyle plusieurs œuvres (nouvelles, poèmes, pièces de théâtre) d’auteurs étrangers : Félix Leclerc, Rose Reginald, Charlie Chaplin, Émile Zola, Garcia Marquez, Tchekhov, Khalil Gibran, Jack London, Percy Kemp, Georges Orwell, Léo Ferré, Ésope, Confucius, Bertolt Brecht, Luxun, Roland Magdane, Audrey Schebat, Ibsen, Jodorowsky, Oscar Wild,  Jacques Brel, Graeme Allwright, Mahmoud Darwich, etc.

       Publications :

  • Les rides du temps (poésie);
  • La douceur de l’amertume (théâtre).

***** ***** ***** *****

Un espace entre deux moments, entre deux histoires, un espace entre deux, tout court.

Un site dédié à tout ce qui nous fait hésiter entre deux cultures, l’une ancestrale dont le goût est encore dans nos bouches, l’autre que nous vivons parfois la bouche béante,

Un intermède entre deux peurs, l’une de ne plus réussir à embrasser la culture universelle et l’autre de ne plus pouvoir garder celle que l’on a.

Exister entre deux mondes, l’un comme dans notre conscience, une chambre noire dans laquelle nous reconnaissons l’artiste qui allume une bougie pour nous éclairer l’objet qu’il veut que l’on contemple avec des yeux intelligents au lieu de fixer son visage éclairé par l’aura vacillante de sa chandelle; l’autre, comme le subconscient, au bout d’un tube cathodique, d’un transistor ou d’un moniteur LCD, des objets  qui nous fixent et nous abêtissent par leur ficelles téléguidées par des marionnettistes qui n’ont d’aura que l’outrecuidance d’un fard exagérément éclairé,

Vivre dans l’hésitation entre d’une part, une envie de sombrer dans un somme qui nous amène des rêves éclairés et de l’autre part, l’obligation de rester éveillé de peur de rater le spectacle quotidien de son cauchemar ténébreux,

Rêver de deux générations, de deux temps, l’un dépassé, nous est conté par des anciens trop fiers de leurs épopées; l’autre présent, nous est devenu étranger par des contemporains trop rêveurs du futur simple pour s’attarder sur les lâchetés quotidiennes,

Entre deux souffrances d’un artiste, celle de se sentir suffoquer par la douleur d’une idée qui veut voir le monde au prix de sa santé et celle, encore pire, de subir les plus viles ingratitudes d’incultes et de rustres rompus à l’art rétrograde de briser le printemps de ces milliers de pousses et greffons qui pourtant n’ont de vie que l’éphémère souffle des vocables et d’une haleine fétide, l’art ingénu de briser la parole de ceux qui ne la prennent que pour porter haut et fort celle des milliers de damnés, l’art trop facile de noircir les jours des bons intentionnés qui se lèvent bien avant les premiers rais de l’aube afin de se sentir capables de passer au travers des filets du cocon que l’on a tissés depuis la nuit des temps et qui ne se couchent que longtemps après que les mauvaises langues se soient tues et les gardiens du temple se soient endormis pour laisser enfin libre le passage au son mélodieux de l’inspiration pourtant trop peureuse le jour et pas toujours encline aux longues veillées, laisser enfin passer le souffle des anges qui murmurent les plus douces paroles et susurrent les plus audacieuses des images….. 

Un site où la plume vacille entre deux façons de tracer ses sillons, entre deux langues pour écrire ses cultures, deux imaginaires pour décrire ses mondes, deux burins pour graver nos âmes, deux danses pour traverser ses entre-lignes, deux transes pour dépasser nos tabous, deux envolées pour humilier nos frontières, deux regards pour dégeler nos fixations, deux verbes pour faire pousser un printemps, le printemps de la poésie : puiser et épuiser.  Puiser dans toutes les cultures et épuiser toutes les incultures.

Zahir Ouali